Pere Iu Baron

Parlem amb Pere Iu Baron

Activista polític, sindical i cultural nord-català. El 1972 fou un dels fundadors de l’Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT) i participà en la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, però el 1977 marxà a l’escindida OSAN, que el 1979 es va unir a Independentistes dels Països Catalans. Va ser redactor de la revista El Fiçó des del 1999 (desapareguda el 2009 ) i un dels impulsors de la celebració de la diada del 7 de novembre. També és adherit a les Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana, que organitza cada any el Correllengua. (Viquipèdia)

França ha quedat al segle XVIII !

HP: Se pot parlar d’ independència a la societat nordcatalana ?

Pere Iu Baron: I tant ! La prova és que n’ hi ha que en parlem de fa molt de temps ! No vull pas fer l’ antic combatent, però…

El problema de la independència és que agafa credibilitat en funció de la credibilitat que agafa al sud. Perquè aquí sempre hem fet mimetisme.

És pas pejoratiu lo que dic. Sempre hem estat seguint el sud. És pas negatiu, és que gràcies al sud sem arribats a un punt casi inesperat. La major part del pais és al sud… i nosaltres sem un raconet. I en l’ inconscient col.lectiu queda forta aqueixa noció de ser d’ aquest país.

El tractat dels Pirineus ha pas esborrat la memòria col.lectiva del poble català !

Sempre s’ha dit català, de petit m’ ho deien en francès però me deien que era català i el sentiment d’ identitat no se mou pas.

HP: De quina manera influirà una independència de Catalunya Sud ?

Pere Iu Baron: Ja. Tornem enrere : quan Catalunya va esdevenir una comunitat autònoma ja la cosa va canviar.

Els polítics d’ aquí van començar a mirar i a cops a imitar el que se feia a Barcelona.

Sobretot amb la presidència del Bourquin, s’ ha vist que la catalanitat ha estat un element de la seua política local i això és pas degut als pobres partits politics d’ aquí que parlaven a quatre gats… encara que tinguéssin raó, sinó a aquesta proximitat.
Un cop que Catalunya ha esdevingut una comunitat autònoma aquí hi ha hagut un interés… és pas casualitat, si el Consell General ha fet una casa de la catalanitat és per això, que hi ha un intrés creixent pel sud. 

HP: Tindrà més força la catalanitat i l’ anticatalanitat també ?

Pere Iu Baron: Clar que una Catalunya independent donarà més força als catalans i als anticatalans.

Perquè la catalanitat del nord no té cap sentit sense la del sud. Perquè de fet, ja ho he dit, sem un reconet de Països Catalans.

Conscientment o no, el poble d’ aquí ho sap, en té una conciència.
Per la gent que mai ha negat la catalanitat encara que això passés per la calçotada, la cargolada, la sardinada… mai la gent d’ aquí s’ ha dit altra cosa, ni llenguadocians ni Pirineus Orientals… tothom s’ ha dit sempre català.
Els que eren quatre gats en el desert ara són a la moda. Els partits autonomistes de fa cinc anys enrere, ara se troben independentistes.

I així els partits francesos principalment els de l’ esquerra i fins i tot alguns de la dreta s’ interessaran de més en més a la realitat catalana d’ aquest racó dels Països Catalans.

HP: També tenim els nous catalans que arriben. 5000 cada any,encara que unes quantes només se queden un any o dos… però tu penses que serà un problema aqueixa integració?

Pere Iu Baron: Al meu parer si se feia un estudi sobre la freqüentació de les escoles catalanes, d’ Arrels, de la Bressola, de les escoles bilingües, la gent s’ adonaria que la majoria dels alumnes que fan català no són catalans. Són de fora, estrangers, insta.lats aquí, que tenen una certa obertura d’ esperit, consideren que aquest pais té una cultura de base catalana…
Encara que vist des de fora sembli que el català és cosa de quatre vells i coses aixins, és fals, la frequentació d’ aquestes escoles per gent vinguda de fora és bastant positiva.

HP: En una entrevista, Christian Lagarde ens ha dit que la independència és sempre un fracàs de la convivència…

Pere Iu Baron: La independència és un fracàs ! Sí, com que França és independent és un fracàs ser independent ! (riu) I ho veiem d’una altra manera darrerament amb la historia del triple AAA que és un fart de riure. Queda clar que França i tots els països europeus depenen completament dels mercats financers… si això és independència en aquest sentit, si França és independent, Catalunya mereixeria ser doblement independent, al menys per veure si pot resistir als mercats…

Però me fa riure… han quedat al segle divuit ! França… llum del món ! Un país esquifit que ho és cada dia més, adéu França !