Hi està:  podem cantar l’ absolta de la “Région Languedoc-Roussillon”:  l’Assemblée Nationale acaba d’adoptar definitivament avui  la llei que, entre altres, fa la  fusió amb la Région Midi-Pyrénées.  Amb aquesta  els jacobins de Paris es revenjen de la rebel.lió dels feodals de Montpeller, amb Freche,Bourquin  i companyia,  en les passades eleccions regionals.  Seria d’una gran hipocresia pretendre que lamentem aquesta pugna.  .

Catalans del Rosselló passem discretament del subcolonialisme  de Montpeller al de Tolosa. Canviem de moliner.     Que recordar d’aquest últim debat?   El trist espectacle d’uns diputats d’aquí que no han dit ni piu.  El diputat Paul Molac ha fet sentir la veu de la Bretanya, un pais que reivindica cada cop amb més força la seva reunificació.  Els diputats alsacians, amb comptades excepcions,  han denunciat la fusió imposada amb els veïns.  Fins i tot la voluntat d’Euzkadi-nord de constituir una regió pròpia fou recordada.  Però d’aquí: res.  Ni una veu per fer sentir la veu del país encara que només fos mezzo voce.  Això a l’hora on els nostres, compatriotes de la CAC,  avancen  a marxes heroïques cap a la sobirania.  Trist espectacle que els pot servir de lliçó: ara saben  el que els hi  pot passar si no conquereixen l’Estat aquesta vegada.

Infidelissima Vila de Perpinyà

El dimecres 17 de desembre del 2014

Miquel Mayol i Raynal