• Per els que no poden prendre RADIO ARRELS

    Per els que no poden prendre RADIO ARRELS

     

    Crònica a Radio Arrels del 22 de gener 2015

     

    Amics auditors bon dia,

     

    Internet pot ser una mina d’or.   Hi he trobat una carta oberta  d’un “libre penseur” – un pensador lliure – al Primer Ministre francès.   Val el seu pes de cacauets.  Vos en doni  la traducció:

    “Senyor Manuel Valls,

    Arran dels atemptats islamistes acabeu de denunciar l’apartheid d’alguns suburbis de la regió parisenca,  el llur tancament cultural i ètnic..  Us vull assenyalar un altre apartheid, un altre tancament cultural i ètnic:  el de la tribu catalana del Rosselló.  Ja sé que personalment heu sabut renunciar al vostre esquifit particularisme original per adoptar el gloriós universalisme francès..  És la raó per la qual crec oportú d’alertar-vos.

    Com ho sabeu d’ençà de l’anexió a mitjans segle XVII  els reis, les repúbliques  i fins i tot els imperis han intentat acabar-ne amb aquesta realitat.  Pel que fa a l’indumentària la resistència és vençuda:  els rossellonesos es vesteixen ara a la moda de França.  Només als aplecs folklòrics ostenten  aquests horribles  senyals d’identitat que són la cofa, la barretina i la faixa  Demogràficament l’encertada  política de lenta i discreta transfusió de població és encara lluny d’haver assolit els seus objectius:  aproximadament la meitat dels habitants és encara d’orígen català.   És deplorable.  Tant més  que amb la universitat de Perpinyà hi ha  joves que s’interessen encara pel patuès local i per lo que pomposament anomenen l’història catalana.

    Això provoca un fonamentalisme català que s’expressa de quant en quant en proclames, manifestacions i programes.  Feliçment  no ha sortit, de moment,  d’uns nuclis reduits d’il.lusos i de somiatruites.   Però només girant els ulls cap al país dels vostres orígens podeu comprendre que el perill existeix. 

    És per això que vos proposi d’enfortir la política assimilacionista per suprimir un ghetto que posa  virtualment en perill la laicitat i la República, la seva unitat i indivisibilitat.

    Pel que fa a la universitat de Perpinyà  la política engegada va en el bon sentit:  cal enfortir la seva dependència de Montpeller i demà de Tolosa.  Així  els investigadors  joves, ambiciosos i de qualitat hi veuran  un cul de sac per la llur carrera.  Cal que els mitjans financers siguin migrats i destinats únicament a perseguir la fi del reducte comunitari.

    Econòmicament també cal accelerar les polítiques de destrucció del teixit econòmic:  hi ha encara alguns vestigis industrials o agrícols.  L’enfortiment d’algunes mesures discriminatòries els  haurien de descoratjar.  Per contra, la política de desenvolupament del turisme els manté en una situació de servilisme interessant.  Parlen ara de “vendre” el llur país.  Que venguin! Que venguin! És lo que nos convé.

    La suppressió recent de la Regió Languedoc-Roussillon és un fet que pot ser positiu.  A la condició, ben entès, que en el nom la futura regió no hi hagi cap  referència directa o indirecta al ghetto comunitari català. “Sud de France” seria perfecte.

    Caldrà també que les competències residuals del Département no possibilitin cap iniciativa cultural o econòmica als consellers generals o territorials.  A l’excepció tanmateix de les fastuoses recepcions dels que anomenen “les nouveaux catalans” és a dir de l’immigració de França endins, immigració que poc a poc els foragita de casa seva.

     Però, si em permeteu, no cal suprimir el Conseil Général:  manté en una ociosa i ben pagada dependència un personal que altrament podria representar un perill. En el seu si trobem encara persones astutes,  tant a dreta com a esquerra.  Aquests elegits adormen amb algunes concessions cosmètiques les enyorances identitàries.   Mentres que, en realitat,  contribueixen a reduir el càncer comunitari destruint la personalitat catalana.  Són aquells que, sense consideració partidista,  vos cal ajudar. 

    Creieu, Senyor, que és només la necessitat de salvaguardar els valors universals de la nostra immortal República, lo que motiva la present.  Confii en la vostra vigilància  per solucionar definitivament aquest problema. 

    Respectuosament vostre,

     

    signat:  un Lliure pensador”

     

    Amics auditors ho deixem  aquí per avui: aquest pixa tinta m’ha acabat el temps, i més enllà.

     

     

     

    « Ells no són Charlie !Endabant cap a la Llibertat »
    Yahoo!

  • Commentaires

    Aucun commentaire pour le moment

    Suivre le flux RSS des commentaires


    Ajouter un commentaire

    Nom / Pseudo :

    E-mail (facultatif) :

    Site Web (facultatif) :

    Commentaire :