Com que una part dels dirigents socialistes catalans van decidir trencar amb el Partit per donar suport a la candidatura personal de Georges Frêche en les eleccions regionals del darrer mes de març, resulta força lògic suposar que l’actualitat política de la Catalunya Nord es veurà força afectada per la inesperada notícia de la seva sobtada mort, esdevinguda el passat diumenge 24 d’octubre a conseqüència d’una aturada cardíaca...>>

No podem dir pas que la mort de Frêche hagi significat una pèrdua per a la política regional francesa, perquè el cas és tot el contrari; en tot cas, a mi m’hauria agradat més que la desaparició definitiva de l’escena pública d’un individu com aquest s’hagués degut a una derrota electoral, però, per desgràcia, no ha estat així, i, per tant, que els cons s’hagin quedat orfes per la pèrdua del seu líder i pare espiritual no ha resultat pas d’una victòria dels 'abrutis'.

Què se’n farà ara de la Place des Grands Cons de Montpeller?, hi mantindran les colossals estàtues de bronze en què, d’una manera del tot absurda, s’hi han gastat els diners dels contribuents, molts dels quals, segurament, s’haurien estimat més la sala d’espectacles que, en principi, hi estava projectada?, evidentment m’imagino que el problema serà que demolir-les també tindria un cost i així, a Montpeller, es trobaran igual com a Bucarest amb la “Casa del Poble” que hi va fer edificar el dictador comunista Nicolae Ceauþescu: l’edifici, de dimensions gegantines, és odiós perquè, a part dels milions de dòlars que s’hi van dilapidar, per construir-lo s’enderrocà gran part del centre històric de la ciutat, però, és clar, com que cal amortitzar la gran despesa que s’hi va fer, no sols no el tiraran a terra sinó que s’hi ha instal•lat la seu del parlament romanès.

Deixar a la plaça les estàtues posant-n’hi al costat una del fins ara president regional podria servir com a advertència als ciutadans sobre què pot passar si es dóna el vot a determinada mena de polítics; o bé potser n’hi hauria prou mantenint les estàtues construïdes i donant a la plaça el nom de Georges Frêche.

Quants dies de dol decretarà Christian Bourquin? Certament, el 2010 haurà estat el seu “annus horribilis”: primer al Sud prohibeixen les curses de braus, que l’accent catalan de la République va baixar a defensar al Parlament de Catalunya amb un discurs en francès, i, després, es mor el seu referent polític, pel qual va estar disposat a arribar a allò que a tot polític hexagonal li sembla inconcebible: enfrontar-se a París.
Com tots sabem, un dels vergonyosos comentaris estripats del recentment desaparegut va ser el que féu el 2005 sobre l’elecció del nou papa Benet XVI: "J'espère qu'il sera meilleur que l'autre abruti.", i aquest és el meu desig per al nou president de la regió Languedoc-Roussillon, perquè per molt qüestionable que pugui ser la figura de Joan Pau II, Frêche fou més aviat un model d’allò que, no ja un polític, sinó, simplement, una persona no ha de ser.

No considero pas la mort del polític més impresentable i patètic de França com una fita en la reconstrucció nacional de la Catalunya Nord perquè si bé la prepotència, la pedanteria i la mala educació eren defectes personals seus, la mentalitat franco-francesa hexagonal és un tret comú a tots els polítics llenguadocians, per tant, m’imagino que al seu successor, els catalans també el faran cagar i els considerarà uns abrutis obsessionats amb el seu “patois” local, només que, per educació, s’estarà de manifestar-ho directament amb aquestes paraules i expressions.

Desitjant que a l’altre món tingui ocasió de gaudir-hi de la companyia dels seus estimats Lenin i Mao, als quals, per a sort nostra, no va poder emular, demano que a la seva làpida hi posin la inscripció “Président de la Septimanie”, que, segurament, és allò que a ell li hauria agradat.

Xavier Deulonder i Camins (25/10/2010)
deulonder@mesvilaweb.cat

(1) 'Cons' = Conys, imbècils, poca-soltes