Quan tot just fa vuit setmanes de la celebració del Congrés Nacional de Girona i de la culminació del procés de renovació, ens hem trobat davant del primer repte electoral de gran magnitud: unes eleccions espanyoles que tradicionalment no han estat les més propicies per als nostres interessos.
El darrer cicle electoral d'ERC havia estat clarament a la baixa i el calendari ens obligava a afrontar uns nous comicis precedits d'unes enquestes adverses que havien arribat, aquest mateix estiu, a pronosticar la possibilitat de deixar l'independentisme orfe de representació a Madrid.
Gairebé sense marge de maniobra, amb poc temps i amb la necessitat d'afrontar una campanya amb escassos recursos econòmics, tot el partit es va posar a treballar per impulsar una candidatura sòlida amb l'Alfred Bosch al capdavant.
El treball abnegat de la nostra gent, la convicció que ens sortiríem i la voluntat de reeixir ens ha permès connectar amb moltíssima gent, i despertar simpaties i complicitats que feia temps que no detectàvem. Els actes de campanya han estat un bon baròmetre per comprovar-ho, com ho ha estat també el fet que més d'un centenar de personalitats de la societat civil catalana expressessin el seu suport a traves de la plataforma Catalunya Sí.
I així vam arribar a la nit del 20 de novembre, amb inquietud i nerviosisme, però també esperançats. Ja no ens conformàvem amb obtenir representació, sinó que en volíem més i aspiràvem a igualar els resultats de feia quatre anys. I era així perquè havíem recuperat l'optimisme, i havíem estat capaços de tornar a generar il·lusió i a demostrar la voluntat de sumar.
En volem més, sens dubte. I, evidentment, aspirem a molt més i farem tot el possible per aconseguir-ho. Però els tres diputats que al final de la nit ens adjudicava l'escrutini són una recompensa que hem de saber valorar en la seva justa mesura.
Primer, perquè hem aturat la davallada electoral i hem consolidat les bases per tornar a créixer, per rellançar el partit. Segon, perquè hem consolidat la nostra representació a Madrid. I això significa que plantarem cara en tots els fronts, amatents a denunciar qualsevol pas enrere pel país, com ara un pacte fiscal que no consisteixi en la governança de tots els nostres impostos, és a dir, el concert econòmic. I, en tercer lloc, perquè no té preu tornar a veure la nostra gent activada, motivada i amb disposició d'anar més enllà.
Estem en el bon camí, hem fet un pas important. Per això, ara més que mai, us demano una actitud perseverant i us encoratjo a seguir treballant per guanyar aquesta majoria social i política que anhelem per aconseguir la independència i la justícia social.
Gràcies a tots i a totes, vosaltres sou els responsables d'una gran campanya i d'un meritori resultat.