Perquè estic glaçada i que el sol llueix a l’altra banda de la meva finestra, decideixo consultar el web en direct per saber la temperatura que fa a Banyuls. Caic sobre una pàgina bastant completa que no coneixia, hi constato que a fora fa un fred siberià, 12°, pujo tot seguit la calefacció i em concentro de nou dins la lectura d’aquesta pàgina dedicada a la meva regió… i llegeixo, enfurismada, un breu resum del Llenguadoc-Rosselló on només s’hi parla, com sempre, QUE del Llenguadoc !... el Rosselló, es a dir la Catalunya del Nord, França la ignora sobergament i això fins els més mínims detalls, en raó  d’un procediment digne de les pèssimes dictadures  i emprat pels diferents goberns francesos d’ençà 350 anys. Catalunya del Nord és sistemàticament oblidada, desposseïda i arraconada cap a baix, fins al punt que ara ens trobem, entre altres malifetes, coronats del títol poc envejable d’ésser el departament francès que compta més gent sense feina al m2!
La rúbrica « Història i Administració » de la dita pàgina és un exemple entre altres del genocidi cultural infiglit als Catalans d’ençà més de 3 segles ! En aquesta rúbrica marcada a una vora de la França  per desgràcia « eterna », La Història i l’Administració es confonen tranquil.lament en una sola entitat de la qual Catalunya és totalment i senzillament absent ! Diuen que el silenci és el més gran menyspreu, és cert, i França excel.leix en aquell exercici de allò que no es diu, que no s’anomena, que no existeix, que ja no existeix… « Catalunya del Nord » que és això, on és, qui és ?
Però als insults, als cops baixos i les traïcions, tant per part espanyola com francesa, els Catalans han tingut 350 anys per acostumar-s’hi i cap dels dos no ha pogut ni ens podrà abatre ! No se sap qui, dels espanyols o dels francesos, es mereix la palma de l’insult però una cosa és segura, i és que cap Català del nord no ha oblidat ni oblidarà mai l’horrible citació inscrita al frontó de les escoles del no menys horrible Jules Ferry a finals del segle XIX « Soyez propres, lavez-vous les mains, parlez français ! » (Sigueu polits, renteu-vos les mans, parleu francès).  Alguns insults només embruten  els qui els profereixen i França encara no acabat d’empestar l’aire de la seva Història amb aquest !
Tornem a la pàgina web « franximana* » i a la seva rúbrica « Història i Administració » que diu : Primerament inscrita dins la província narbonesa a l’antiguitat, la regió fou represa per l’imperi romà. Els primers límits del Llenguadoc-Rossellò són establerts pels « Volques » , poble cèltic del segle III a.c... Anomenada Septimània fins a l’Edat Mitjana, la regió fou definitivament anexada al reialme de França en 1659 pel Tractat dels Pirineus. L’any 1907, el Llenguadoc-Rossellò coneix una crisi  major: la revolta dels vinyaters contra la política de importació del gobern Clémenceau.
Fora la gloriosa i gran Història de Catalunya, que féu ombra durant molt temps a les Corts Reials de França i de Navarra superant-les en tots terrenys, culturals i de conquesta!
La referència a la Septimània haurà despertat records als Catalans que s’insurgiren  amb violència contra el projecte del difunt Frêche de rebatejar el Llenguadoc-Rosselló. La “Septimània”… una nova i astuta manera d’esborrar el Rosselló, o més aviat el troç de Catalunya anexat, del mapa i de les ments. Frêche va perdre aquell combat i tingué de fer marxa enrera a tot vapor !
Però aquesta pàgina de propaganda maulera ens fa veure que això mai no s’acaba ! A la rúbrica « Geografia i clima » els franximans reblen el clau, tornant-hi amb un altre joc de mans que fa desaparèixer Catalunya:
Cito: El Llenguadoc-Rosselló se situa al Sud de França i es composa de cinc departaments: l’Aude, el Gard, l’Erau, el Lòsera i els Pirineus Orientals. La regió és fronterera d’Espanya i d’Andorra. Posseeix una obertura sobre el mar Mediterrani i son relleu és molt heterogeni: Planes, valls, costers i muntanyes sota un clima principalment mediterrani. Compta més de 2,5 milions de llenguadocians-rossellonesos per una superfície de 27 376 km quadrats.
L’única frontera dels Pirineus Orientals se situa dins del cap dels francesos, nosaltres Catalans, tenim un sud i un nord d’un mateix país, el nostre, CATALUNYA ! I Andorra és un Principat Català on la llengua oficial és el català i els habitants el parlen.
La Història de Catalunya és rica, intensa. Al segle XIII, Catalunya s’estructura en un poderós reialme sota Jaume Ier el Conqueridor. Un reialme precursor en matèria de Democràcia, el poble pot elegir els seus representants els quals defensaran la seva causa al Parlament, exactament com ho fan els nostres diputats d’enguany, excepte que això es feia fa 800 anys!
La majoria de les victòries i conquestes que la Història atribueix a Espanya, sòn en realitat victòries i conquestes Catalanes. La millor arma dels comtes-reis catalans foren els Almogàvers, mercenaris descalços i invencibles que tantes corones van sotmetre, amb valentia i furor, a les dels comtes-reis Catalans.
La major part dels almogàvers eren Catalans, i si llurs proeses ens  han arribat és gràcies a les saboroses cròniques de l’almogàver erudit Ramon Muntaner!
Sens dubte el record d’aquells dos segles de soberania cultural i armada de Catalunya va molestar tant França i Espanya, que aquests dos països no van parar d’assetjar Catalunya fins a sotmetre-la, després de uns quants segles d’incessants atacs, partint-la en dos mitjançant un Tractat, del qual un rei megalòman saludà la deslleialtat amb aquesta idiotesa esdevinguda cèlebre: “Ja no hi han Pirineus!”
A pesar dels cops que ha rebut i que encara rep, més que mai (sic) a l’alba d’aquest tercer mil.lenari, tant del costat Francès que del costat Espanyol, Catalunya no ha mort!
Catalunya, el meu estimat país, renaix sense treva de la foguera infame que intenta, debades i d’ençà 350 anys, de consumir-la per escampar després les cendres als grans vents de l’oblit.
El que no saben els seus enemics és que Catalunya és immortal, és més que un País, és un esperit, una manera d’ésser i d’existir, és intemporal com l’anhel de Llibertat, i és aquest desig que la fa indestructible, inalienable i eterna!

CATALUNYA SEMPRE VIURA !

VISCA CATALUNYA LLIURE I FORES ELS FORESTERS ! 

* Aquest mot no existeix "oficialment" mes tots els Catalans del nord com del sud l'entendran no ? Ha estat trobat de manera natural per uns del malaguanyat "El Fiçó" el picant nord Català que ha desaparegut un mal dia i que plorem encara avui ...