El darrer 23 de març, encara una vegada i segons una pràctica de 350 anys, França ha tallat fins el viu de la cultura i la ànima Catalana !

Una de les nostres festes, tan importante als nostres cors perqué expressa el nostre constant desig d'unió fraternal, magníficament simbolitzada per l'orgullosa sardana, acaba despietadament de ser condemnat pel govern francès!

Els nostres correfocs cauen sota el cop de l'última Directriu europea 2007/23/CE que endureix la reglementació sobre els jocs pirotècnics imposant una distància de seguretat de 15 m entre el públic i els focs. Cada país d'Europa té el Dret de promulgar derogacions d'aquesta directriu. Ara bé, França no ho ha fet, contràriament a altres països com per exemple la Catalunya del sud. Per què França no ha votat de derogació que hauria permès el manteniment legal els nostres correfocs a Catalunya nord ? Hem de creure que l'ocasió era massa bonica de fer desaparèixer, sota cobert de "seguretat pública", una tradició específica a Catalunya i recordar en mateix temps els catalans del nord que som "francesos" i no "catalans"? Qui sap ?

Pa beneït aquests 15 m de seguretat! Els correfocs no són « prohibits » a condició de "respectar" la Llei !

El problema és que els correfocs no són ni una animació ni un espectacle que es pot conformar amb un públic passiu, és una festa en la qual cadascun participa i s'implica físicament, com d'altra banda en la majoria de les festes tradicionals catalanes tals : la festa de l'ós, el tio-tio, la sardana, els cargolades, els castanyades, els castellers, la Sant Jordi i en passo ! Obligar-nos a respectar una distància de 15 metres entre els participants i els nostres diables vermells armats de torxes, és com imposar-nos encendre els focs de la Sant Joan amb fusta molla !

La veritat és que aquests 15 metres de distància no són res més que la tomba en la qual França sembli voluntat enterrar una festa Catalana que puja, es diu, al segle XII* !
Concretament, els correfocs són homes tot de vermell vestits, els "diables", que corren, criden, salten i blanden torxes enceses, mentre que les gens fugin i s'escampen com terrorisades davant aquests dimonis affros sorgits de l'infern! No necessitat de fer un dibuix per comprendre que la distància de 15 metres fa perdre tot el sentit i l'interès del correfoc !

A risc de repetir-me, imposar els 15 m sembla una dolenta broma, com si hi havia darrera la voluntat, inconfessable mes molt forta, d'eradicar l'esperit d'independència que bufa des de fa més de 30 anys a Catalunya nord i que, bé que pacífic i expressant-se només per la rehabilitació de la cultura i les tradicions catalanes, sembla tanmateix irritar fortament el govern francès...

D’altra banda els correfocs no tenen suport ni ajuda a esperar dels escollits locals, d'esquerra o de dreta, cap no ha tingut la intenció, ni un petit moment, de defensar-los ! El president PS del Consell General, Christian Bourquin, ha fet semblant d’hi anar en promulgant una "moció de suport" i... PROU ! És clar, Christian BOURQUIN prefereix investir-se més per a tradicions estrangeres com l'espanyolesca i matadora cursa de braus, que ha anat a desfensar davant el Parlament de Barcelona amb una determinació tan poderosa que es diu que fins i tot ha ressuscitat les morts, més aviat que per als nostres correfocs bé de casa nostra !

Heus aquí per l'esquerra... i per la dreta no és gaire millor ! Si el diputat UMP François CALVET ha fet el viatge fins a París per desfensar la causa dels correfocs amb el secretari d'estat Hervé NOVELLY, ningú no s’amaga la verdadera raó d'aquest pas. Un pas que no té res a veure amb la salvaguarda dels correfocs ! En CALVET se n'ha servit només per fer agitació electoralista mes sabia bé, com nosaltres tots, que no obtindria res del secretari d'estat !

Es clar que no és ni a un ministre ni a un secretari d'estat que cal adreçar-se per salvar els nostres correfocs, és a l'Assemblea Nacional !
Era l'única cosa a fer i és l'única cosa que els escollits catalans no han fet !

Mes el Poble Català no es deixarà matar els seus correfocs ni avui ni mai ! Tots els catalans de soca arrel seran els costats dels Diables, que estan llestos per desafiar un interdicte inic i que, de llavan o de ponen, continuaran animant els nostres Festa Major, amb el suport dels catalans del nord, del sud com els de la diàspora!

CATALANS SEMPRE EN DAVANT MAI MORRIREM !

*El correfoc és una tradició catalana remuntant-se de manera versemblant al 12è segle. Un document datant de 1150 faria menció d'un Ball de Diables (ball de diables) en el moment de les celebracions per al matrimoni del comte de Barcelona Ramón Berenguer IV i de Pétronille. El correfoc desenrotlla així : un grup de gent disfressada de dimonis, diables, bruixots i dracs, balla als carrers al sons de tambors i de grallas (instruments de vent tradicionals catalans), tot encenent impressionants focs d'artificis.
(Definició trobada sobre el lloc web «Envolées Catalanes» que recomano a vostra atenció  http://ctl1120.wordpress.com/2010/01/21/correfocs-les-courses-du-feu/  )