Jean Rède ja no té ganes de riure

 Al 16 de desembre 2010 és a distingir-se d'una pedra blanca per a tots els amants de la Llibertat d'Expressió, aquest dret inalienable francès que permet als ciutadans ordinaris que som de dir el que es pensa dels que ens governen, del batlle del més petit poble fins a l'hoste de l'Elysée.  

Els polítics en la seva gran majoria prefereixen ignorar els comentaris que els i són desfavorables. Però alguns idiots i m'et's- vist pugen sobre els seus grans cavalls, parlen «d'honor » i es jutgen « difamats ».

Ningú no ha descuïdat el ram-dam que havia fet la Nadine Morano (UMP) per una reflexió mes maganya que de fastis, feta a una data en què ni tan sols no era ministra, per una pobra senyora salvada del pitjor gràcies a la solidaritat dels internautes... és a aquesta raça de mala pells que pertany en Jean Rède que, com la Nadine Morano, és membre de l'UMP.

Nadina Morano ha hagut de fer màquina darrere i retirar la seva queixa fissa, però Jean Rède, sense altre conseller que la seva arrogància senil, ho ha mantingut. Tot al seu furor venjador, el vell mégalo ha oblidat que una queixa en Justícia anava a posar a la llum assumptes ben glaucs, les seves que, encara que mai no havent estat sancionades per la Justícia, han existit !  

Jean Rède no havia reaccionat a cap dels 11 articles del meu bloc el concernant, llavors per què aquell més aviat que un altre ? Sensa cap dubte perquè aquest parla de « Justice à 2 vitesses ». Ha hagut de pensar que la reflexió exasperaria els magistrats i que m'anaven a clavar al clapet.

Mal pla. Els magistrats agafats de l'assumpte han ignorat la sortida i només el contingut de l'article ha estat retingut.

És sobre aquesta aposta equivocada que Rède anava a prendre la bufetada més bonica de la seva existència ! Víctima dels seus 80 anys i de la ruïna de les seves neurones, l'home havia oblidat que quan una persona acusada de difamació aporta les proves concretes del que ha dit o escriu, no hi ha difamació ! Oblidat també, els estralls de l'edat són decidament sensa pietat, que la "Dona de vora mar" no acusa mai sense sòlides proves en reserva ! Aquesta culpa Rède no l'ha comès fa vint anys i tanmateix, en aquell temps com avui, les ganes d'atacar-me en Justícia li havien de picar quan llegia el meu petit butlletí personal, artesanal però molt eloqüent titulat « Le Faites-Passer ». El 4 pàgines circulava cada trimestres en Banyuls i denunciava les mentides i abús de poder del batlle Jean Rède el que, evidentment, l'exasperava, però en aquell temps la prudència el prevalia contra el seu odi.

Alguns anys més tard, havent-se fet expulsar de l'ajuntament i de la Diputació Provincial, la inactivitat li va fer perdre tot control i va dipositar sensa reflectir la seva primera queixa en difamació contra la meva amiga Monique Bilalte i jo, a causa d'un llibre signat « Antigona » i titulat St. Béton que denunciava les maquinacions dels batlles podrits del departament dels P-O i és clar el capítol sobre Banyuls-sur-mer n'era el plat de resistència !

De tots els batlles incriminats en St. Béton, Jean Rède va ser l'únic a dipositar queixa en difamació contra Monique Bilalte, que acusava de ser la misteriosa Antigona i contra jo que l'havia castigat copiosament en el meu testimoniatge. Jean Rède demanava a cadascuna la suma espantadusa de 200 000 F per a ell i 200 000 F per a la seva dona la qual cosa en total li hauria hagut de portar la presumida suma de 400 000 F x 2 = 800000  F. Jean Rède és una mena de derivat de la fórmula d'Antoine Lavoisier, a casa seva res no es perd, res no es crea tot... s'és monedat.

El 1999 l'assumpte va ser anul·lat per a vici de procediment i el « ploror » no ha tingut ni el dret al re.emborsament de les seves despeses de procediment.

Jean Rède hauria hagut de retenir la lliçó.

No ho ha fet.  

La Justícia ha passat sobre Perpignan el 16 de desembre 2010 i ha infligit a en JR Tothom una punyent decepció que, personalment, m'ha fet un plaer inegalable!

El que ningú no creia possible, sobretot després del procés intentat contra ell pels responsables del Centre-Héliomarin que l'ha vist se’n sortir sobre un nième vici de forma, aquell totalment ubuesque, s'ha fet realitat !  

EN RÈDE HA PERDUT !  

Increïble però verdader !

Els que han somniat desde tant d’anys de veure sancionat per la Justícia, aquest maquinador sense fé ni llei, s'estan encantat’s d'aquesta victòria, fins i tot tanmateix amb un gust amarg, el del penediment d'una Justícia que no ha sabut castigar, cada vegada que l'hauria degut, aquest home profundament malhonest tant dintre els seus actes que seu sentit.

Ja que no cal oblidar només durant els seus dos primers mandats, 1983-1995 , Jean Rède té impunement arruïnat Banyuls, manipulat vergonyosament els pressuposts dels quals tenia la càrrega, sabordat el centre héliomarin i actuat en dèspota omnipotent a tots els nivells de la seva funció, sense haver hagut mai tornar comptes davant Jutges. La Justícia clavava els seus amics i parents, la seva dona ha estat fins i tot posada en guarda-a-vista en l'assumpte de la residència d'avis Vincent Azéma, però ell mai no ha estat tocat i podia bramar fins a més set que era « víctima » dels seus adversaris polítics i que s'atemptava contra el seu  «honor » per desestabilitzar-lo políticament (!?).

La seva derrota del 16 desembre és important ja que és bo per a la moral que, de tant en tant, els  «dolents » siguin castigats !

Resta que Jean Rède és tornar batlle de Banyuls i ha guardat una ambició destructora i projectes que, si s'arribessin a realitzar, materien per sempre el que subsisteix de la animà profunda del meu poble després dels seus 2 precedents mandats matadors. Esperem que les autoritats de l'Estat i la Justícia sabran aturar-lo avui millor que no han sabut fer-ho ahir...

En conclusió una anècdota divertida : el 16 de desembre hi havia sessió pública del consell municipal a Banyuls. Jean Rède era enfadat com un boig i ningú no comprenia perquè, vist que no hi havia res a la cessió del dia per posar-lo en tal estat de furor, en el punt de bramar sobre els seus consellers i al final fotra fora la gents. El que ningú no sabia encara és que « senyor batlla » acabava d'aprendre que li havia desestimat en les grans amplades el Jutge, això explica certament allò!

Que les ànimes sensibles es tranquil·litzen, el cop de sang no l'ha matat i el seu vell cor triple-puntat ha tingut valentament el cop.   

-------------------------------------

 N-B 

L'avocat que ha deixat en JR mes esplatit que una bunyeta és

 ENRIC VILANOVA

 que recomani a tots els que tenen un problema amb la justicià ! 

seva adreça : 5 quai Vauban 66000 PERPIGNAN

 téléfon : 04 68 35 24 06

mail : avocat@avocat-perpignan.com