Ciutadans de segona categoria

“L’Indépendant” de Catalunya Nord, del divendres 23 avril 2010, en la seva rúbrica “Fets divers”assenyalava la mort de dos homosexuals, enterrats vius, lligats i emmordassats. Aquest fet, summum de barbàrie, va passar en les medias amb la més gran discreció, i no va suscitar, ninguna emoció ni reacció, tant de part de les associacions gays, que de part de la gent, sexualment i pretendentment “normo-practicant.”

   La indignació, la compassió i el bum-bum mediàtic són reservats a víctimes “formatades” a la sagra-santa Norma ! i només quan el malfet o el crim són de natura a servir la imatge i la propaganda governamental. Peró, dues persones considerades com a ciutadans de segona categoria, assassinades per dos homofòbs d’una manera tan espantósa – la qual, fins aquí, només era el fet de països africans, i també del Pròxim i Extrem Orient, sota l’autoritat de l’integrisme religiós – això només mereix un entrefilet en la rúbrica dels “chiens crevés”.

   Al mateix temps, un altre fet homofòb era assenyalat en el mateix diari el diumenge 25 abril 2010 : una associació  ardéchoise, “Cœur et Jardin”, Acollint seminaris de « benestar i desenvolupament personal » va refusar de  rebre en estatge un club de dansa parisenc gay, justificant-se amb paraules que no poden ser més discriminatóries i ideològiques : « l’homosexualitat no correspon a les energies ni a l’ètica  que desenvolupem per a nosaltres mateixos, el nostre ambient, i els nostres infants »

   Tenim aquí un altre cas d’adoctrinament sexiste, conscient, elaborat, i que fa insidiosament el seu camí en el mental de la gent. Aquestes nocions d’“ètica i energies”fan pensar aquí, irresistiblement, als grups pre-nazis, que es valien de la natura i que s’encaminaven progressivament cap a les nocions de raça i d’eugenèsia. Hom notarà la tàctica guanyant, en matèria d’homofòbia, de l’ús del fal.laciós i còmode subterfugi dels “infants” per a justificar i prevenir tota acusació de discriminació ! Com si l’infant no era capaç de comprendre, amb paraules escollides, tant l’hetero que l’homosexualitat, l’amor i l’amistat entre dos éssers ! Com si l’homosexualitat era contagiósa !

   Aquest dos fets fanàtiques inquietant demostren la insuficiència de la llei sancionant l’homofòbia ; la necessitat de assegurar la securitat d’una categoria de ciutadans, més exposats que els altres a la violència gratuïta, física i oral. Revelen la urgència de remeiar a una carència educativa, cívica, des de l’escola primària, la qual debria ésser el lloc on s’apren intel.ligentment, i primer de tot, el respecte dels altres i de les diferències. Demostren la defecció dels governants en la matèria, després de mantes promeses mai mantingudes per falta de voluntat política i per a sòrdides motius electoralistes i carreristes.

   Tant com les autoritats religioses, així com les autoritats civils, van escollir de no veure i d’ignorar la violència física i verbal, de la qual els homosexuals continuen d’ésser l’objecte en aquest país, negant d’aquesta manera, un cop més, la realitat dels nombrósos testimoniatges de sofriment físics i psicològiques.

  Justifiquen la seva inacció per la negació pura i simple de l’homofòbia la qual només seria una visió de l’esperit. Fruits de l’imaginació doncs, el suïcidi de joves gays descobrint la seva orientació sexual ; l'agressió contra l’alcalde de París, Bertrand Delanoé ; el assassinat d'un homosexual de Reims per uns extremistes ; l’agressió de M. Nouchet, cremat al tercer grau i gairebé mort, en el Pas‑de‑Calais ; el enterrament d’una parella d’amics, vius ; el discurs sexiste dels responsables de l’associació del’Ardèche, “Cœur et Jardins” ! I molts altres fets i testimoniatges recollits per a totes les associacions de lluita contra el racisme, el sexisme i l’homofòbia !

  Les autoritats oficials actuals no considerant la lluita contra l’homofòbia com una prioritat, més que mai la vigilància i el combat són de rigor contra les maniobres dels representants de les ideologies religioses, en particular, que subtenden les polítiques conservadores de dreta i extrema dreta. El recurs a la repressió esdevé inevitable quan el fanatisme i l’homofòbia maten.

   Tal com les dones que lluiten per a la millora de la condició femenina, sempre víctimes, en els fets, de diparitats respecte a la condició masculina “formatada”, els homosexuals no reclamen res més que un estatut de ciutadans com tots els altres i en tots els plans, en virtut de l’esperit de justícia i dels valors fonamentals de Llibertat, Igualtat, Fraternitat de la nostra República laica.

   La primera reivendicació urgent és de remeiar a la insuficiència del codi civil i penal amb la revisió, en vista del seu reforçament, de la llei sancionant l’homofòbia, i fer el Pacs més igualitari. Aquesta llei és una amaga misèria. Cal completar-la amb mesures preventives. La voluntat política, tan subjecte a variacions climàtiques socials, i l’oportunisme electoraliste, ha d’ésser  rellevada amb reals mitjans, els quals fan arrufar el nas als nostres governants conservadors i rosegaaltars, i no pas quedar-se a l’estadi virtual de reformetes fins i tot inaplicades.

   L’Estat republicà i laic ha de realitzar una política pública global, implicant el conjunt de les administracions, i, urgentment, la educació nacional.

   La Escola republicana i laic ha de formar els esperits a la tolerància, informant els infants des de l’escola primària, i més enllà, per la inclusió en els programes oficials, de l’educació de l’afectiu i de la sexualitat, l’aprenentatge de la vida comuna en la reconeixença i l’acceptació de les diferències.

   Peró també donar el seu lloc a la cultura homosexual, a la qual el patrimoni de la humanitat és deutor, mentre que l’escola la passa púdicament i hipòcritament sota silenci.

   Ensenyar que existeixen altres diferències que el rang social, diferències naturals que no són, de cap manera, ni condemnables ni reprensibles ; tal com com les nocions de raça i de sexe, l’orientació sexual ha de ser evocat ; explicar que hi ha també famílies homosexuals, tan respectables com les altres, i no ésser l’objecte de ninguna discriminació, com han donen l’exemple alguns adults heteros neuròtiques ! Apprendre que és tan greu d’ésser homofòb que raciste, antisemiste o sexiste.       

   Aquestes mesures contribuiran eficaçment  a la evolució de les mentalitats, a la pau social i a la securitat dels ciutadans ; a la prevenció i a la desaparició progressiva del suïcidis a cal joves gays.

   « La igualtat fraterna, ajornada a l’altra vida per la religió, la Escola laica ha d’ensenyar-la al món com a la llei d’aquí baix. » - Michel Foucault.

                                                                                              Joan Laclare-Pagès