Jean REDE

                                                
Jean REDE el batlle de Banyuls de la Marenda, convocat pel « (...) Tribunal Correccional de Perpinyà en el marc de sospites referint-se a la gestió de diverses estructures directament vinculades a la seva personne(…) » desprès un article de la CLAU (mirar aquí ) acaba de presentar una denúncia en Justícia encontra de jo per a «difamació», i perqué ? Perqué un dels articles del meu blog li ha desagradat(sic !) (mirar aquí )  

Dir que sóc ofesa és feble ! Sóc una dona honrada, que mai no ha fet mal a ningú ni robada qualsevol que, al contrari ajudo cada vegada que ho puc fer, sóc compromesa en la lluita per a la protecció del medi ambient, la protecció dels animals, la cultura catalana i ben evidentment les coses humanitàries i les lluites socials, no comptí ni el meu temps ni la meva pena, estic orgullosa de ser procedent d'una família d'honrada gent, honorablement coneguda al meu poble de Banyuls.

Mai no he tingut rés à veura ni de prop ni de lluny amb la Justícia, al mancos abans que Jean Rède no se serveixi d'ella per venjar-se contra jo qui no feia més que denunciar el que jutjava anormal en la seva manera d'administrar els comptes municipals.

A partir dels anys 1990 Rède ja me feia miseris per l'intermediari dels gendarmes i de la policia municipal. Erí regularment convocada a la gendarmeria, o llavors eren els gendarmes i els policies municipals que venien a casa meva per intentar intimidar-me. Com estic estropiada i que caminar m’és difícil, Jean Rède ha intentat «calmar»-me a la seva manera, jutgi una mica : El 1993, ha fet instal·lar un paneu d’interdicció aparcar a l'indret mateix o aparco el meu vehicle, tot prop de la meva casa. Visc en el vell Banyuls, els carrers són molt escarpats i cal una bona salut per muntar-los a peus, obligar-me a estacionar el meu vehicle en un altre lloc era condemnar-me a una gimnàstica de la qual estic incapaç.

El pitjor és que Rède, per reforçar aquesta mala porqueria, havia fet condicionar un emplaçament per invalids a una gran distància de casa meva, dalt d'una costa particularment aspra. Així podia replicar a aquells que haurien pogut ser xocats per una decisió tant indigne : «No pateixos per a ella, li he fet instal·lar un emplaçament per a invàlids. ». Mes jo, no podent fer altra cosa, he continuat aparcant al mateix emplaçament que par decisió d’en Rède era « prohibit » al estacionar. El paneu havia estat instal·lat en fi de matínada, des de la tarda d'aquest mateix dia un policia municipal venia placardar un PV sobre el meu parabrisa. En total n'he collit una trentena en una mica més d'un mes ! No n'he pagat ni un, ajudat pels consells de l'advocat| de la FENEC, associació de la qual en aquell temps erí la secretaria general, he aplicat el procediment que tornava inatacable el meu rebuig a pagar aquests PV. Finalment Rède ha comprès que el seu mal cop no havia funcionat i ja no hi ha hagut més PV, mes el seu odi encontra de jo ha pujat d'una osca.

El 2000, mentre que havia perdut els seus mandats de batlle i de conseller general Rède ha dipositat queixa en difamació contra jo a causa del meu testimoniatge en un llibre titulat «Saint Béton» en el qual testimoniava, amb altres banyulencs, el que m'inspiraven els treballs i disposicions divers infligits al municipi de Banyuls. Està desitjós de notar que Jean Rède sembla haver-se sentit menys insultat per un altre testimoni que, en aquestes mateixes pàgines, el tracta de «malparit» ja que no ha dipositat cap queixa en difamació contra aquell...

Si la dona íntegra que sóc està indignada per aquesta assignació a comparèixer, estic sobretot decebuda ! A 61 anys eri prou idiota per creure que la magnífica paraula de LLIBERTAT inscrita als frontons dels ajuntaments francès volia dir que en aquest país, els ciutadans tenien el dret d'expressar la seva opinió, quan aquesta opinió no compromet la vida privada de les persones. Jutjar un home polític sobre els seus actes polítics, doncs públics, no em semblava difamatori, emprès tot si aquests senyors no volen oïr paraules desagradables de part dels ciutadans que no són d'acord amb la seva política, no tene’n qu’ha deixar les seves funcions !

L’any 2000 érem dos sobre el banc dels "acusats" del TGI de Perpinyà, aquesta vegada estaré sola, mes estic serena,

forta del meu Dret i del meu Honor !