La bandera estelada - Article de Joan Pere PUJOL

A propòsit de la bandera estelada

 La bandera estelada —o simplement l'“estelada”— simbolitza la voluntat d'independència del Principat de Catalunya o dels Països Catalans.

 

Reprèn el motiu a quatre barres vermelles sobre fons d'or de la bandera catalana tradicional, però comporta a més sobre la part esquerra un triangle blau amb una estrella blanca. Existeix variants més o menys fantasiosos.

 

Segons els criteris oficials a Catalunya, la relació de les dimensions dels costats (longitud i amplada) és de 3 sobre 2, sigui 1,666666... es tracta certament d'una tria bastant antiga. En efecte, un segell de 1918 dedicat a la Societat de Nacions reprodueix una estelada presentant les mateixes proporcions.

 

La ràtio 3 sobre 2 no és una norma internacional. Cada país és lliure d'adoptar el de la seva tria. En l’occurència, l'estellade s'avé a un ús establert al començament de les banderes (XIXe-XXe segles), sobretot a Europa, ús sens dubte inspirat per la bandera tricolor francesa. S'observarà que el nombre d'or (1,618) es troba sobretot en el domini de l'art o de la construcció.

 

La nostra bandera independentista reprodueix dos elements de la bandera estrellada nord-americana: el color blau fosc i l'estrella blanca. Es tracta d'un homenatge retut als Estats Units i al seu President Thomas Woodrow Wilson (1856-1924), l'emancipador dels pobles oprimits i premi Nobel de la Pau el 1919.

 

Una altra font d'inspiració és la bandera cubana. Creada el 1849 per Miguel Teurbe Tolón, comporta un triangle acompanyat d'una estrella de cinc branques. Aquesta colònia espanyola havia obtingut la seva independència el 1898 i havia inspirat l'admiració dels nacionalistes catalans.

 

Es considera l'activista i polític Vicenç-Albert Ballester (1872-1938) com el creador o l'inspirador de l'estellada. Aquest personatge, que va residir algun temps a Cuba, era un fervent admirador del poble cubà en lluita contra l'imperi espanyol.

 

Al final de la Gran Guerra, Ballester presidia el Comitè Pro-Catalunya del qual l'objectiu era d'obtenir la independència de Catalunya. Considerava necessari la creació d'una bandera de combat perquè els Catalans i les potències estrangeres puguin clarament visualitzar les aspiracions independentistes del poble català.

 

La nova bandera va ser al principi coneguda sota la denominació de “bandera de l'Estat català”. El 1928, el govern català en exili a Cuba la va adoptar com la bandera de la República Catalana.

 

*

*    *

 

La simbologia és la ciència dels símbols. Aquests són signes figuratius, éssers animats o coses representant un concepte. Constitueixen la figuració material d'una realitat més abstracta que supera el coneixement immediat.

 

En la naturalesa, tot és símbol... La llegenda de la creació de la bandera catalana per Carles el Calb és sovint interpretada com una mena de dret a l'autodeterminació sobre tots els territoris reconquerits sobre els sarraïns. També se la pot comprendre com una lliçó política i moral: la primacia de la sang (de la comunitat) sobre l'or, és a dir sobre els interessos baixament materials.

 

La presència d'un triangle i d'una estrella sobre la bandera independentista no és un fet anodí. Aquests símbols són dues figures geomètriques conegudes des de fa milers d'anys. Igualment, els colors retinguts posseeixen una significació particular. Pel que concerneix la bandera dels Estats-Units, per exemple, el blanc representa la llibertat, el vermell la igualtat i el blau la fraternitat.

 

*

*    *

 

El triangle de l'estellada és un triangle equilateral. Aquesta figura posseeix tres costats d'igual longitud, tres angles d'igual mesura (60°) i tres eixos de simetria. Cadascuna de les alçades procedents d'un cim és també la mediatriu i la mediana del costat oposat i la bisectriu de l'angle. Recordem que amb tres dimensions n'hi ha prou per a crear l'espai.

 

Tradicionalment el triangle equilateral simbolitza la divinitat. Realitza la unitat de la trinitat que es troba en nombroses religions (Brama, Vixnu, Xiva - el Pare, el Fill i l’Esperit Sant). Però, representa igualment l'estabilitat, la simplicitat, la proporció i l'harmonia. En el cas present, el triangle blau fosc representa el blau del cel, és a dir la humanitat.

 

*

*    *

 

Una estrella blanca de cinc branques és situada en el centre del triangle equilateral. Es tracta d'un pentagram. Aquesta figura geomètrica ha estat utilitzada en diferents cultures amb significacions diverses. La seva significació varia segons si és representada dreta o és atropellada, si apareix sola o acompanyada d'altres signes. El pentagram figura sovint en els llibres de màgia. És llavors considerat aportar poders màgics.

 

S'observarà que un dels costats de l'estrella ha de ser paral·lel a les bandes quadrilles sang i or de la part dreta de la bandera. En resulta que és lleugerament desplaçada respecte als costats del triangle blau. Aquesta posició de l'estrella torna difícilment compatible la utilització de l'estellada com a pavelló. (El pavelló es pot definir com una peça de teixit enganxada a una drissa, hissada a un pal i servent de senyal.) En aquest cas, sembla necessari redreçar l'estrella en cinc branques de manera que el seu eix medià es troba perpendicular al cim del pavelló.

 

L'estrella en cinc branques és de vagada dita pentaalfa en la mesura on es pot considerar que és formada de cinc A enllaçats.

 

El pentagrama, en relació amb el nombre 5 (símbol de perfecció), representa el microcosmos humà. L'home posseeix, en efecte, cinc sentits, cinc dits a les mans i als peus i cinc extremitats (amb el cap). Pot doncs ser inscrit en una estrella a cinc branques... A la Xina, el caràcter que designa l'home posseeix la forma del pentagrama.

 

Els Antics apreciaven particularment l'estrella pentagonal, llavors considerada com un símbol universal de perfecció i de bellesa. És molt probable que es tractava d'un signe d'adhesió dels Pitagòrics. En efecte, el pentagrama era sobretot designat en llatí pels termes “signum Pythagoricum”.

 

Es troba el pentagrama en creacions artístiques, sobre certes monedes, a les rosasses de les catedrals, sobre banderes i les insígnies de certes sectes. Els artistes del Renaixement, en particular Albrecht Dürer i Leonardo da Vinci, han reprès sovint aquest tema a les seves produccions. El simbolisme universal posa sobretot l'accent la seva qualitat de lluminària, de font de llum.

 

El pentagrama és vinculat al nombre d'or i al triangle d'or. El “nombre d'or” o “proporció divina” és un nombre irracional igual a (1 + 5) / 2 i correspon aproximadament a 1,618. Sovint considerat com la proporció de la bellesa, aquesta ràtio intervé en certes construccions naturals. Ha estat utilitzat per l'home en arquitectura i en pintura. Els triangles d'or són triangles isòsceles dels quals l'un dels costats, dividit per la base, equival al nombre d'or. Existeix de fet dos tipus de triangle d'or. El primer posseeix tres angles de valors 36°, 36° i 108° i el segon tres angles de valors 72°, 72° i 36°. Un simple cop d'ull sobre un pentagrama permet descobrir-hi a l'interior cinc triangles d'or de tipus I i cinc altres de tipus II.

 

El simbolisme de l'estrella solitària representa al món modern la llibertat i, sobre les banderes, la independència del país corresponent. És doncs en la lògica de les coses, que és associada al poder militar i representa sobre nombrosos uniformes i condecoracions.

 

El 24 de gener de 1839, el Congrés de la República de Texas va adoptar la seva bandera. Aquesta, coneguda com el “Lone Star Flag” (la bandera de l'estrella solitària), es va fer la bandera oficial d'aquest Estat quan Texas va unir-se als Estats Units el 1845. Dividit en tres parts, s'hi pot veure una franja blau vertical, situada del costat de l'asta, d'una amplada representant el terç de la bandera i que simbolitza la lleialtat. En el centre, una estrella de cinc branques blanques simbolitza la llibertat.

 

L'estrella blanca és igualment coneguda a Cuba com l'estrella solitària i simbolitza encara la llibertat. Els catalans han reprès aquest símbol que proclama clarament, en l'aspecte polític, llur voluntat indestructible i feréstega d'independència.

 

Joan-Pere Pujol